Commons:Copyright rules by territory/ca
La legislació sobre drets d'autor canvia d'un país a un altre. Les imatges pujades a Commons, excepte si es pugen des d'Estats Units, impliquen la interacció de dues o més jurisdiccions de drets d'autor. Generalment, la política aplicada a Commons és admetre només imatges que puguen ser usades en tots els països (o almenys en la majoria). Les lleis de països concrets difereixen especialment en els punts següents:
- El temps que els drets d'autor s'apliquen. En la majoria dels països, els drets d'autor expiren no més enllà de 70 anys després de la mort de l'autor.
- La consideració d'obres del govern. En molt països (però no en tots), els documents publicats pel govern per a ús oficial estan en el domini públic.
- Material subjecte a drets d'autor. En algunes jurisdiccions, les imatges d'obres artístiques, com arquitectura, escultura, moda, etcètera, no poden ser usades lliurement sense el consentiment del creador de l'obra d'art original.
La forma més segura d'aplicar la legislació internacional sobre drets d'autor és considerar les lleis de totes les jurisdiccions pertinents i usar llavors la combinació més restrictiva d'aquestes per a determinar si l'obra està subjecta a drets d'autor o no. Les jurisdiccions que pot ser necessari tenir en compte són les de:
- El lloc on es va crear l'obra
- El lloc des d'on es puja l'obra
- El lloc en què està físicament el servidor web des del que es va descarregar l'obra
- Els Estats Units
Una obra només s'admet a Commons si està en el domini públic en totes les jurisdiccions pertinents o si hi ha una llicència lliure que s'aplique a l'obra en totes les jurisdiccions pertinents.
Per exemple, en el cas d'un quadre publicat a França heu d'aplicar la legislació nord-americana sobre drets d'autor, atés que les dites lleis s'apliquen als servidors de Commons. També heu d'aplicar les lleis sobre drets d'autor del país en què estigueu i les del país de qualsevol servidor web des del que es va descarregar l'obra. En el cas del quadre francès pujat a Commons des d'un servidor web francès per algú resident al Regne Unit s'aplicarien tres jurisdiccions de drets d'autor: França, Regne Unit i Estats Units. La legislació nord-americana faria que el quadre tinguera drets d'autor si no s'haguera publicat abans de 1923. La legislació britànica faria que el quadre tinguera drets d'autor si el seu autor fóra viu o portara mort menys de 70 anys. La legislació francesa faria que si l'autor haguera mort per França durant la guerra el termini d'expiració dels drets d'autor fóra encara major. En aquest cas la combinació més restrictiva de jurisdiccions seria França i Estats Units. Només si el quadre estiguera legalment en el domini públic tant a França com als Estats Units podria pujar-se des d'un servidor web francès a Commons.
La UNESCO té una col·lecció de lleis locals sobre drets d'autor que s'haurien de consultar en casos específics com els mostrats més avall.
A continuació es detallen les diferències rellevants de cada legislació en la durada dels drets d'autor (respecte als 70 anys després de la mort de l'autor) i excepcions en l'aplicació dels mateixos específiques de cada país es detallen a continuació.
Només es mostren les legislacions més significatives pel públic catalanoparlant. Per altres casos vegeu aquesta pàgina en altres llengües. Els estats apareixen en ordre alfabètic.
Contents
Lleis de països específics[edit]
Alemanya[edit]
Llibertat de panorama[edit]
Objectes situats permanentment en llocs públics poden ser fotografiats des de llocs públics (accessibles) sense dispositius com ara una escaleta i poden ser usats pel fotògraf per a qualsevol finalitat, independentment de si mostra o no una obra d'art o edifici modern. Aquest dret es denomina Panoramafreiheit («llibertat de panorama»). No obstant això en algunes circumstàncies certes modificacions (però no usos) de la imatge poden estar prohibides per l'amo dels drets d'autor de l'objecte (artista o arquitecte) si els drets no han expirat. Una notable excepció de la llibertat de panorama va ser l'edifici del Reichstag alemany embolicat pels artistes Christo i Jeanne-Claude, ja que des del principi va ser una instal·lació efímera.
Hi ha alguns casos (com imatges i escultures d'artistes vius exposades en públic) que estan en discussió si seran acceptables en el futur. (Vegeu la discussió).
Obres oficials[edit]
Segons la llei alemanya, els documents estan en el domini públic (gemeinfrei) si han sigut publicats com a part d'una llei o d'un decret o edicte oficial, o si han sigut publicats com un anunci oficial o informació pública. La llei rellevant és la secció 5 de la UrhG. La primera i més important disposició estableix:
- Gesetze, Verordnungen, amtliche Erlasse und Bekanntmachungen sowie Entscheidungen und amtlich verfaßte Leitsätze zu Entscheidungen genießen keinen urheberrechtlichen Schutz.
Per a més informació sobre la legislació alemanya sobre drets d'autor, vegeu la meta-pàgina Wikipedia:Bildrechte a la Wikipedia alemanya.
Andorra[edit]
La Llei sobre drets d'autor i drets veïns, del 10 de juny de 1999, estableix la durada dels drets durant la vida de l'autor i durant 70 anys després de la seva mort comptats des de el primer de gener de l'any següent. En el cas d'una obra de coautoria són 70 anys després de la mort de l'últim supervivent. En el cas d'una obra amb autor o autors no identificats individualment (obra col·lectiva, anònima o amb pseudònim) són 70 anys des de que es va posar per primer cop a disposició del públic.
No és aplicable a cap text oficial de naturalesa legislativa, administrativa o judicial. En canvi, queden incloses les obres d'arquitectura.
Andorra va subscriure el Conveni de Berna el 2 de juny del 2004.
Argentina[edit]
Vegeu les plantilles per més detalls:
- {{PD-AR-Photo}}: fotografies publicades a l'Argentina fa 25 anys o més.
- {{PD-AR-Movie}}: obres cinematogràfiques els guionistes de les quals, productors i directors van morir fa 50 anys o més.
- {{PD-AR-Anonymous}}: obres anònimes, registrades originàriament a l'Argentina per una institució, corporació o persona jurídica i publicades per primera vegada fa 50 anys o més.
- {{CC-AR-Presidency}}: per a fotos del lloc web de la Presidència de la Nació.
Austràlia[edit]
Obres governamentals[edit]
Segons [1] (pdf), els drets d'autor d'obres dels quals siga titular un Estat o Territori de la Commonwealth expiren 50 anys després de la data de creació (arrodonit a l'alça a l'any més pròxim). Seguint aqueixa lògica, totes les obres creades pel govern abans de l'1 de gener de 1968 estarien en el domini públic.
Obres no governamentals[edit]
Actualment la Llei de Drets d'Autor de 1968 [2] ha de ser consultada per a determinar si els drets d'autor d'una obra produïda o publicada a Austràlia han expirat.
- Els drets d'autor australians s'apliquen a obres publicades per primera vegada a Austràlia o l'autor original dels quals és o va ser ciutadà o resident australià, o va estar sota la protecció del país.[3]
- Per a obres publicades, els drets d'autor expiren 70 anys després de la mort de l'autor.[4]
- Per a obres no publicades prèviament, els drets d'autor no expiren fins a 70 anys després de la primera publicació de les mateixes.[5]
- Per a obres anònimes o amb pseudònim, els drets d'autor expiren 70 anys després de la primera publicació de les mateixes.[6]
D'acord amb això
- Totes les obres no governamentals l'autor de les quals va morir abans de l'1 de gener de 1948 estan en el domini públic.
- Totes les obres anònimes o amb pseudònim publicades abans de l'1 de gener de 1948 estan en el domini públic.
Nota:
- Les fotografies preses abans de mitjanit del 31 de desembre de 1954[7] són de domini públic. Les fotografies posteriors no estan en domini públic a no ser que siga prescrit pel propietari dels drets.
Canadà[edit]
D'acord amb la Llei de Drets d'Autor, els drets d'autor estan vigents tota la vida de l'autor més 50 anys després del final de l'any de la seua mort (secció 6). Si l'obra és anònima o amb pseudònim llavors els drets d'autor comprenen bé 50 anys després de la publicació o bé 75 després de la realització de l'obra, segons el que ocórrega abans (secció 6.1).
Vegeu la Canadian Public Domain Flowchart per determinar si una obra és de domini públic.
Dinamarca[edit]
Segons la legislació danesa, Llei Refosa de Drets d'Autor de 2003, els drets d'autor sobre «imatges fotogràfiques» expiren 50 anys després de la creació de la imatge. No obstant això, per a «obres fotogràfiques» els drets d'autor expiren 70 anys després de la mort de l'autor. La diferència entre obra e imatge no està ben definida. En general es considera que una obra ha de mostrar algun tipus d'originalitat o altres propietats artístiques propietats. Les meres fotografies no es consideren obres sinó imatges. La interpretació és molt subjectiva. Hi ha cert debat sobre si les fotografies realitzades per un fotògraf professional constitueixen obres i no simples imatges.
Espanya[edit]
A Espanya el «dret d'autor» es coneix com «propietat intel·lectual». Generalment, segons el Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, els drets d'autor expiren 70 anys després de la mort de l'autor. Si la propietat intel·lectual d'una obra no és propietat de ningú, o es tracta d'una obra col·laborativa on els autors no són identificables, la dita obra estaria en el domini públic passats 70 anys des de la data de publicació. A les obres publicades amb anterioritat a 1987, se'ls aplica la llei de 1879, que atorga un termini de vuitanta anys post mortem auctoris (disposició transitòria quarta).
Els límits de 70 anys compten a partir de l'1 de gener de l'any següent a la defunció o publicació.
Excepcions a açò (que poden ser útils a commons):
- Les obres situades permanentment en parcs, carrers, places o altres vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals.
- No són objecte de propietat intel·lectual les disposicions legals o reglamentàries i els seus corresponents projectes, les resolucions dels òrgans jurisdiccionals i les actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics, així com les traduccions oficials de tots els texts anteriors.
Estats Àrabs[edit]
La legislació pot consultar-se als llocs web del Comitè Àrab per a la Protecció de la Propietat Intel·lectual i la Organització de Grups Legislatius Àrabs.
Estats Units d'Amèrica[edit]
Tot el que ha estat publicat abans de l'1 de gener de 1923 és de domini públic. Tot el que ha estat publicat abans de l'1 de gener de 1964, i no ha estat renovat, és de domini públic (vegeu els registres de renovació de llibres i mapes). Tot el que ha estat publicat abans de l'1 de març de 1989 sense avís legal ("©", "Copyright" o "Copr.") més l'any de publicació (en alguns casos pot ser omès) més el propietari dels drets (o pseudònim) és de domini públic.
Les obres fotogràfiques creades després de l'1 de gener de 1978 estan protegides fins als 70 anys després de la mort del creador. Les obres creades però no publicades abans de l'1 de gener de 1978 estan protegides fins als 95 anys des de la data de registre dels drets, o 95 anys (per obres anònimes o amb psedònim) o 120 anys (per obres personals) des de la data de creació, segons el que es compleixi abans (vegeu [8] per a més informació).
Obres governamentals[edit]
Una obra del govern federal dels EUA és de domini públic.
- Les imatges en llocs web del govern o d'agències governamentals no necessàriament són de domini públic. Vegeu sempre els avisos legals i similars. Especialment les imatges del famós web "Astronomy Picture of the Day" majoritàriament no són de domini públic sinó que els drets són reservats pels autors individuals.
- Això no inclou els governs de cada estat.
- Això no inclou les corporacions amb fons governamentals, com Amtrak o USPS. En particular, l'USPS té els drets de tots els segells de correus produïts des del 1978 (els anteriors són de domini públic).
- Això tampoc no inclou els treballs encarregats pel govern dels EUA, però produïts per contractes. En aquest cas els drets poden estar assignats al govern dels EUA (per exemple, els drets del manual oficial del llenguatge de programació Ada són del Departament de Defensa).
- Algunes agències governamentals poden treballar en cooperació amb altres agències o corporacions. En particular aquest és el cas de la NASA que fa anar el Jet Propulsion Laboratory en cooperació amb Caltech, i realitza una sèrie de projectes espacials en cooperació amb agències estrangeres com ESA i CNES. Només el material produït únicament per la NASA serà de domini públic. Les altres agències poden mantenir els drets d'algun material, inclús material publicat en webs de la NASA (en aquest cas tindran els avisos legals).
- L'ús comercial d'algunes imatges federals, com insígnies o identificacions, està prohibit. L'ús fraudulent (com portar condecoracions militars sense autorització) també està prohibit.
França[edit]
Les lleis pertinents són al llibre primer del Codi de la Propietat Intel·lectual (Code de la propriété intellectuelle). El codi inclou disposicions harmonitzades amb la directiva europea. A més, França fou l'impulsor del primer Conveni de Berna.
La durada normal dels drets és de 70 anys des de l'últim dia de l'any que va morir l'autor (o l'últim dels autors). Si l'obra és anònima, amb pseudònim o col·lectiva, és de 70 anys des de l'últim dia de l'any de la publicació (excepte si els autors són identificats). Vegeu més avall les pròrrogues notables al termini.
Imatges de llocs web públics[edit]
Els serveis governamentals francesos sovint usen fotògrafs professionals, que no són empleats públics, per fer fotos oficials. Aquests fotògrafs normalment venen els drets d'ús al govern. En aquestes circumstàncies, el govern no té els drets d'autor de la foto i, per tant, no poden concedir-nos cap llicència d'ús.
Les normes de protecció de les obres produïdes per l'administració pública són poc clares, i un hauria d'assumir per defecte que tot el que provingui d'una entitat governamental té drets d'autor. Es pot consultar:
- Llei sobre relacions entre l'administració i el públic
- Decret sobre documents administratius i informacions públiques
A no ser que realment sabeu què esteu fent, absteniu-vos de copiar fotografies de webs governamentals franceses.
Pròrroga dels drets per fets de guerra[edit]
La legislació francesa concedeix pròrrogues als drets per fets de guerra (vegeu els articles L123-8 a 10). Les pròrrogues són:
- 6 anys i 152 dies per la Primera Guerra Mundial.
- 8 anys i 120 dies per la Segona Guerra Mundial
- 30 anys pels autors amb la menció de morts per França. Per exemple, Antoine de Saint-Exupéry o Guillaume Apollinaire.
Les diferents pròrrogues es poden acumular.
Segons el Ministeri de Cultura francès, la situació legal d'aquestes pròrrogues, adoptades quan el termini era de 50 anys, no està clara en el context del nou termini de 70 anys. Diferents casos judicials han aplicat la pròrroga als 70 anys, mentre altres l'han desestimat considerant que la pròrroga està inclosa en l'ampliació de 50 a 70 anys. El ministeri recomana precaució i assumir que són vàlides. Vegeu, per exemple, les condicions de la plantilla Template:PD-Internationale.
Obres d'art, i d'arquitectura, exhibides en llocs públics[edit]
L'arquitecte d'un edifici notable té els drets sobre les seves representacions, incloses postals i fotografies. Per exemple, l'arquitecte de la piràmide de vidre a l'entrada del Museu del Louvre té els drets sobre les seves imatges. O bé, la companyia que va dissenyar l'enllumenat de la Torre Eiffel reclama els drets sobre les imatges de la torre il·luminada de nit.
En canvi, la jurisprudència ha denegat algunes reclamacions ja que es fa una distinció entre un retrat d'una obra d'art i un retrat general on l'obra n'és una simple part no significativa.
Mentre que els arquitectes poden tenir dels drets d'imatge de les seves obres, en general això no és el cas dels propietaris d'obres d'art o edificis. Per exemple, un tribunal va denegar que el propietari d'un hotel poguera demanar els drets exclusius d'imatge de l'edifici on havia fet reparacions i millores importants amb un cost elevat: la simple demostració del cost no demostra que la publicació d'imatges causi un trastorn anormal (sentència).
Encara que el propietari no tingui els drets d'imatge de la seva propietat, té el dret de privacitat. Una sentència va dictar en contra d'una fotografia publicada amb l'adreça exacte i el nom dels propietaris, per atemptar contra la intimitat.
Índia[edit]
Segons la legislació índia sobre drets d'autor, totes les imatges publicades a l'Índia fa més de 60 anys estan en el domini públic.
Itàlia[edit]
La legislació italiana sobre drets d'autor estableix els terminis d'expiració a la llei del 22 d'abril de 1941 n. 633, revisada el 22 de maig de 2004, n. 128 article 87 i article 92. Totes les fotografies no artístiques entren al domini públic després de 20 anys comptats a partir del següent any nou de la seva primera publicació (així pel 2018 és abans de l'1 de gener de 1998). Aquesta norma és vàlida també per les captures de pantalla de pel·lícules. Les fotografies artístiques entren al domini públic després de 70 anys.
Pels treballs governamentals no està clar si és aplicable la norma dels 70 anys. Vegeu Template talk:PD-ItalyGov.
Mèxic[edit]
Segons la Llei federal del dret d'autor mexicana, els drets d'autor estan vigent tota la vida de l'autor més 100 anys després del final de l'any de la mort de l'autor més jove o de la data de publicació en cas dels governs federal, estatal o municipal. Hi ha una excepció: les obres que ja estan en el domini públic abans del 23 de juliol del 2003. En general, açò significa obres creades per algú que va morir abans del 23 de juliol de 1928 (75 anys abans).
Vegeu també[edit]
- PMF sobre drets d'autor, a la Viquipèdia en anglès.
- Política a seguir amb les imatges de Stock.xchng (anglès)
- Senyals de drets d'autor
- Commons:Currency (anglès)
Notes[edit]
Enllaços externs[edit]
Col·leccions de lleis:
- UNESCO.
- WIPO.
- CERLALC: Lleis i reglaments a l'Amèrica Llatina, Carib, Espanya i Portugal].
- ECAP: Lleis als estats de l'ASEAN.
- EuroMed Audiovisual II Programa de la UE amb les lleis d'alguns estats mediterranis (des del Marroc a Turquia).
Tractats internacionals:
- Conveni de Berna.
- Tractat WIPO.
- Directiva 93/98/EEC del Consell de la UE sobre l'harmonització de terminis dels drets d'autor.
Altres:
- Circular 38a: Relacions internacionals, de la U.S. Copyright Office.
- Circular 38b: Repercussions de la Ronda Uruguai, de la U.S. Copyright Office.
- 17 USC 104A: Restauració dels drets als EUA deguts a la Ronda Uruguai.
- Protecció legal de la informació digital als EUA
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ways to get help |
|
